cep petit 2

I, LI DEIEN EL “NOTINCTEMPS”

I,  LI  DEIEN EL “NOTINCTEMPS” …  By Joseph Puig, Oct. 2011-

(una vella fábula pero encara contemporánia)

 

Hi havia una vegada, ja fa molts anys, un jovencell molt espabilat el qual  al seu poble, tothom l’ anomenava el “Notinctemps”  i amb el temps aquest va ser el “motiu” d’ alies que li va quedar per sempre a la seva vila. ¡mira tù allà va el “notinctemps!  Fins i tot la mainada s’en reien d’ ell!!

 

Es veu que l’origen del nom venia de quan alguns dels seus conviletans, fóssin amics o veïns, quan li preguntaven al xicotet per qualsevol cosa, fós una pregunta, o un suggeriment, o bé un convit a una ballada o bé també per fer una excursió en grup, o per qualsevol  altre cosa que fós, ell, ja per inercia, sense pensar-sho ni un segon l’ única resposta que tenia era: NOTINCTEMPS.

 

Els seus amics i conviletans li reponen: com és que tots nosaltres, que treballem tan o més que tú  tenim   temps suficient per tot el que volem fer i tu no en tens mai i no ens fas cap cas? La resposta sempre era la mateixa: NOTINCTEMPS.

 

Les persones amigues s’ estranyaven sempre per aquesta inevitable actitut i no ho entenien. Fins i tot, van arribar a pensar que els esquivava, o que ell es pensava  que potser li  volíen demanar un favor o  que volíen fer-li perdre el temps, que li volien robar; per això l’estequirot  sempre estava a la defensiva.  Però si més no,  els seus amics no s’ho creien pas això, com tampoc altres coses que els hi venien al cap ja, que malgrat tot, l’ estimaven.

Peró vet aquí que un bon dia, un dels seus millors amics li va dir: escolta amic meu et vull ensenyar una cosa que no has vist mai.  La resposta del bordegás va ser la mateixa de sempre: NOTINCTEMPS. A l’ escoltar aixó, l’ amic li va respondre: doncs tu t’ho perds, ja que el que volía  era regalar-te un tresor que tinc  dins d’ un cofre majestuós. Quan el Jove tarambana va escoltar això va semblar que li camviava la cara i a totes totes  va voler veure  el tresor del cofre que li havia comentat el seu bon amic.  L’ amic, al veure el canvi d’ actitud del brivall es va fer una mica l’ ofés i l’ hi va preguntar: ¿com es que ara no m’ has contestat NOTINC TEMPS? com sempre fas amb tothom??

 

 

 

Oh! És que això és diferent, li contestà  el xicotet pamplines. Però l’ altre li preguntà, per què és diferent?  Doncs perquè això em portarà beneficis; un tresor es un tresor i no em costarà res de res. L’ amic li va respondre:  Això es el que tu et penses, ja veuràs, que et costará molt de pair.  A l’ insistencia del “notinctemps” l’ amic li va portar el cofre del tresor, el qual el galiferdeu li va pendre a l’ amic de les mans d’ una brutal esgarrapada.

 

Quan el va obrir, al brivall li va canviar la fesomia , doncs no hi havia res del que es pensava, ni or ni res; només un petit pergamí  on hi havía escrites les següents preguntes:

 

-tens temps per dormir?

-tens temps per menjar?

-tens temps per fer les teves feines?

 

-tens temps d’ anar a menjar un crestó on tu saps?

-tens temps d’ anar a veure els Lax’en Busto?

-tens temps d’ estar malalt?

-tens temps d’ acariar la teva dona?

-Vas tenir temps quan et van operar de la cama?

-tens temps per acaronar el teu fill?

-tens temps per un atac de ciàtica?

-tens temps d’ anar en cotxe?

-tens temps de fer la caixa del teu establiment quan plegues?

-tens temps d’ anar al WC quan la  natura et crida?

-tens temps de fer el pamplines de tan en tan?

-tens temps per jugar al « borinot »

-Tens temps de dir quan estás molt cansat : No puc arrivar a tot arreu ?

-t-ens temps  de ficar-te en embolics?

-tens temps de fumar-te un porro?

-tens temps d’ afeitar-te quan et toca?

-tens temps de fer l’ amor amb la teva dona ?

-tens temps d’ estar sa?

-tens temps per pensar?

-tens temps per el tifa

tens temps d’ asseure’t en el banc que hi ha devant de casa teva?

-tens temps  d’ estar al teu obrador?

-tens temps d’ obserbar una bona posta de sol a l’ estiu?

-tens temps per dir “notinctemps”  als amics?

 

I moltes coses mes que et diría que potser arribarían a mes de

cent.

Mes de cent? li va preguntar preguntar ximplet ¿perqué no les escrius totes? Dons senzillament perque NOTINCTEMPS li respondre l’ amic.

 

No m’ agrada que no tinguis temps per acabar d’ explicar-me tot això argumentava el brivall.  Ho veus, com tu tens temps per tot, igual que els altres?

Si tens temps per tot això  que està escrit al pergamí, i més,  aquest és el teu trésor. No ho oblidis mai.

 

I la resta del temps que et quedi lliure no siguis tifa: quan algú et pregunta alguna cosa i la teva resposta invariablement és NOTINGTEMPS,  aquí realment perds el tems.  Per això et suggereixo que no ho diguis maï mes a ningú, perquè  possiblement tens més temps que cap altra persona en aquest mòn.

No vulguis que la gent et prengui per boig NOTINCTEMPS, créu-me.

Brillo, brillo !

Canya, canya !

 

Compártelo:

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *